Què és un contrapicat
Un contrapicat és un pla rodat amb la càmera per sota del que filma, mirant amunt. El que surt al pla es fa gran.
La càmera, a sota
En un contrapicat, la càmera es col·loca més baixa que el personatge o l'objecte i l'enquadra de baix a dalt. És el contrari del picat, on la càmera és a sobre i mira avall. Quan la càmera queda just a sota, perpendicular, mirant directament amunt, se'n diu pla nadir: el contrapicat portat a l'extrem.
Què expressa
Mirar algú des de baix el fa més alt, més fort, de vegades amenaçador. Per això el contrapicat sovint acompanya personatges amb poder, herois en el seu moment o edificis que imposen. També pot posar l'espectador a l'alçada d'un nen, que veu el món dels grans des de sota.
No és una regla fixa: el mateix angle pot fer heroi o fer por. El que hi posa sentit és la història, la llum i el moment del muntatge en què arriba.
Contrapicat, picat i les altres angulacions
- Normal
- La càmera a l'alçada dels ulls. És l'angle neutre.
- Picat
- La càmera a sobre, mirant avall. Fa petit el personatge.
- Contrapicat
- La càmera a sota, mirant amunt. El fa gran.
- Zenital
- La càmera just a sobre, perpendicular al terra.
- Nadir
- La càmera just a sota, perpendicular, mirant al cel.
L'angulació (des d'on mira la càmera) no s'ha de confondre amb l'escala del pla (si és un pla general, un pla mitjà o un primer pla): un primer pla també pot ser en contrapicat.
Com se'n fa un
N'hi ha prou d'abaixar la càmera per sota de la línia dels ulls i inclinar-la amunt. Com més baixa i més inclinada, més exagerat és l'efecte. Un objectiu angular el fa encara més evident, perquè allarga les línies verticals. Compte amb el que queda al fons: en un contrapicat sovint hi surt el sostre o el cel.
I per què ens diem així
Perquè és com volem mirar el cinema que es fa en català i a Catalunya: de baix a dalt, perquè es vegi gran. Del llarg premiat al curt que només ha vist la teva mare.